| Xilè | Peruà | Colombià | Definició |
| Agua de Panela | Beguda consistent en panela dissolta en aigua que es pot veure fred o calent, i que té un gust que recorda mínimament al moniato ensucrat. | ||
| Aguamala | Cnidarios ("Cnida" = ortiga, en griego) como las anémonas, gorgonias y corales. Este grupo animal presenta células urticantes conocidas como cnidocistos o nematocistos que usan para capturar presas y como defensa. Estas células contienen una cápsula en cuyo interior hay un filamento enrollado y un veneno. Cuando una presa contacta con la superficie de la medusa, se abren los cnidocistos y los filamentos se eyectan y se clavan en la presa donde inyectan el veneno. Ho heu endevinat? Medusses. | ||
| Aromáticas | Infusió d’herbes que ofereixen venedors ambulant, amb altes dosis de sucre per un preu molt assequible. La veritat és que el gust és inidentificable però bo. | ||
| Arquero | Porter | ||
| Bacán | Bacano | Collonut, guai, maco, També té variacions com bacanisimo o full bacano. | |
| Penca | Berraco | Dolent, pesat. Que trancón más berraco! En colombà depenent del context pot ser bo. | |
| Filete | Berraquera | Una passada, de puta mare | |
| Porotos | Blanquitas | Mongetes seques | |
| Botar | Botar | Llençar a les escombraries | |
| Cachaco | Gent de Bogotà | ||
| CAI | Minicomissaria de policia urbana a Barranquilla | ||
| Camello | Animal amb dues gepes que viu al desert i expressió referida a la feina. Mucho camello, camellando, molta feina, treballant com un desgraciat. | ||
| Auto | Carro | Cotxe | |
| Cartel | Grup organitzat de traquetos, la cosa nostra però seva, és a dir, colombiana. El més famós va ser el de Pablo Escobar que es va oferir a pagar el deute extern del país per tal que el deixessin en pau. Però el meu ídol és un que van arrestar, va col•laborar amb la poli per deteir tot el seu cartel, quatre anys de presó (de vint) que aprofita per escriure un llibre que es converteix en bestceller, al sortir es lia amb una miss universo o miss colòmbia i fan l’adaptació de la seva vida per una sèrie de tele amb la suposada moraleja que el narcotrafic et destrossa la vida ??? | ||
| Cédula o RUT | Cédula | DNI | |
| Chévere | Chingón | ||
| Chicharrón | A part de ser la pell del porc fregida, també significa un bon percal. Se metió en un buen chicharrón. | ||
| Chimba | És una passada, ese carro es la chimba. | ||
| Chinchorro | Tipus d'hamaca feta amb fils creuats o amb nusos en comptes de tela. | ||
| Chingón | Collonut, guai, maco, etc. | ||
| Cabro o cabro chico | Chino/a | Noi/a, sagal/a, tio/a | |
| Micro | Colectivo | Els de Xile són més domesticats i ben organitzats. a Colòmbia: “Autobusos” de totes mides, formes i colors, la majoria suficientment petits com per donar-me cops contra el sostre quan es llencen a missions suïcides pel mig de Bogotà, que paren on la gent demana i només et recullen si els dona la gana. Tenen el tret distintiu de produir unes 100 tonelades de CO2 als 2 metres. Actualment és una espècie en perill d’extinció per culpa del Transmilenio, sp. introduïda per l’estat per homogeneïtzar la cosa més o menys com al llac Victòria. Aquests són d’un sol color, vermell tant mascles com femelles, més grans però igual de farcits de gent, (o més), i que segueixen unes rutes migratòries més ben establertes. Que se sàpiga no tenen època de zel. | |
| Comer decreto | Em sembla que és prou gràfic: empollar-se la legislació. | ||
| Colación | Corrientazo | Menú barat de migdia per treballadors sense temps | |
| Cucha | Curiosa paraula que originalment serveix per anomenar un peix d’aigua dolça i per algun misteri de la ciència també s’utilitza com a sinònim de mare. | ||
| Chorrillana | Desgranado | Tot i que no porten els mateixos ingredients, són dos versions de plats hipercalòrics a base de fregits, carn i ous ferrats... Tot amuntegat amb salses indesxifrables. Prepareu els estomacs!! | |
| Desechables | Gavianes | ||
| Embolatado | Atabalat, o liat amb la feina o qualsevol altre cosa. | ||
| Empacar | Empaquetar o fer les maletes | ||
| Emputecerse | Emputarse | Emprenyar-se | |
| Lapiz | Esfero | Pluma | |
| Forcha | . Espuma de color i textura de clara al punt de neu, elaborada a partir de la fermentació de farina d’arròs i servida amb sirope dolç inidentificable. Curiosa experiència tipus Bullli. | ||
| Gallo | A part del que fa kikiriki, quan una cosa és un gallo vol dir que és un pal, un conyasso. | ||
| Soda | Gaseosa | Qualsevol beguda amb gas. | |
| Gastar | Feta servir com a expressió, yo le gasto, vol dir convidar. | ||
| Gavian | . Forma no tant agresiva com la primera per referir-se als indigents sense sostre o “homeless” si preferiu els tecnissismes de la llengua universal que ha de saber tothom si vol ser algú a la vida, no com els referits a aquesta definició. | ||
| Cuico | Gomelo | Pijo | |
| Caña | Guaiabo | Ressaca i/o mal de cap | |
| Halar | Estirar | ||
| Harto o caleta | Harto | Molt | |
| Hojuelas | Flocs de cereal popularment coneguts com a Korn flakes® que tampoc em patrocinen, jo no sé perquè vaig fent propaganda gratis al personal... | ||
| Hueso | Tostón o bodrio, de peli per exemple... | ||
| Ya (a vegades seguit de po: ya po) | Listo | Bé. -Listo pues- Bé dons | |
| Madurito | Platan dolç cuit a la brasa o paella o fregit. La distinció entre platan i banano és el contrari de la que fem naltros: per ells un plàtan de canàries seria banano i un monstre verd tropical és el platano. Amb bocadillo i formatge és delciós! | ||
| Madrear | Esbroncar | ||
| Mamar gayo | Tomarla suave, despreocupar-se o pendre's les coses sense serietat. | ||
| Paja/lata | Mamera | Mandra. En el cas xilè, lata es pot traduir literalment en català arcaic de quan els vailets feien gatzara "quina llauna", en català modern "quin pal". (sóm més eco) | |
| Manejar | Conduir, utilitzar, manipular (sense connotacions maquiavèl•liques) | ||
| Marcar | Trucar al telèfon (no a la porta) | ||
| Manes | Spaninglish is good eh? Homes. Man en singular. | ||
| Maní | Maní | Cacahuets | |
| Masato | Beguda de blat de moro fermentat que té gust de clau i algo entre amarg i ranci. | ||
| Media | Media botella, ampolla d’aiguardent de 375ml en forma de petaca. L’ampolla sencera és de 750ml i la garrafa de litre. La media es considera individual i es beu a palo seco, és com un anís suau que la veritat no brilla, on estigui una bona ratafia!! | ||
| Mercar | Hacer mercado, anar de compres. | ||
| Mono | Ros | ||
| Movil | Tàxi, ja que com és sabut els telèfons idem es diuen celulares, pronunciat selulares. | ||
| Orillarse | Apartar-se, circular per la vora. | ||
| Pucha | Paila | Paraula molt polivalent que ve a ser cagada o joder/hostia o ja l’hem fotuda. Algo així. | |
| Paisa | De Medellín | ||
| Panela | Producte de la canya de sucre sense refinar que es troba granulat tipus sucre moreno o en forma de bloc dur com una pedra de color totxana. | ||
| Parqueadero | Aparcament, sens dubte | ||
| Patacones | Verdes fritos però no tomaquets sinó platans | ||
| Patilla | Un altre "fals friend" no són les grenyes davant l'orella sinó la fruita de la qual se'n va fer una peli casi porno. El sabor de la sandía. | ||
| Pelao | Noi, sagal, mosso, etc. | ||
| Pena | Encara un altre “false friend”, no et pots fiar de ningú! Això vol dir vergonya. | ||
| Petaco | Pack de 24 cerveses en llauna | ||
| Pico y placa | De fet aquesta no pretenia que l’endevinéssiu, a mi també m’ho van explicar. Però us volia fer pensar una estona, sóc així de dolent. Pico y placa és un curiós sistema d’ordenació de la fauna motora de Bogotà, en concret de la família dels carros particulares, que es basa en distribuir el permís per circular en franges horàries del dia i diferents cada dia de la setmana, segons l’últim número de la matrícula. Així per exemple, els dimarts de 5 a 9 i de 20 a 24 poden circular els números 1,2,3, i 4. A Xile es compliquen la vida d'una manera diferent i els carrers canvien de direcció segons uns horaris determinats els dies laborables. |
||
| Bombilla | Pitillo | Canya per beure o per posar com a pinganillo d’agent etílic en missió secreta. | |
| Piso | Terra, imagineu-vos la cara del Jaime quan li vaig dir que a Girona vivia en un piso con unos amigos... | ||
| Plata | Plata | Money, get away. /Get a good job with good pay and youre okay./ Money, it’s a gas./ Grab that cash with both hands and make a stash./ New car, caviar, four star daydream,/ Think I’ll buy me a football team. Etc., etc. (Pink Floyd) | |
| Pluma | Boligraf | ||
| Policia acostado | És molt suggerent aquest nom! Diu molt sobre la concepció que tenen els colombians de la poli, i les ànsies d’atropellar-los. Són els típics bonys que tant simpàticament posen les autoritats en matèria de circulació per fer-te reduir la velositat vulguis que no, rodolí! | ||
| Porrera | No és el que esteu pensant. Aquesta la vaig caçar al vol d’una sèrie cutre de la tele i vol dir animadora. (si del típic club d’animadores que és el somni americà de totes les noies per tal d’esdevenir barbies populars aparentment sense cervell i que es deixen grapejar al descapotable aparcat a qualsevol equivalent de la carretera de les aigües amb vistes idíl•liques a la city que desgraciadament no contempla ningú, insensibles!) | ||
| Prepago | Prostitutes d'alt standing que deambulen per les discoteques deixant-se seduir fins que et diuen, "yo cobro tanto", i si t'abelleix pagues per avançat, d'aquí el nom, i el que ve a continuació només és per majors de 18 anys, visca la moral judeocristiana. | ||
| Provocar | Venir de gust, abellir, I quan dius no me provoques? Que deu voler dir? | ||
| Que más? | Que tal? (hi ha el perill que el primer cop us passeu mitja hora buscant més coses per explicar, jo per sort anava previngut) | ||
| Quihubo? | Abreviació casi impronunciable de qué hubo? Haurem de buscar al diccionari etimologic... sinónim de Qué más | ||
| Recochear | Cachondejar | ||
| Regalar | Donar, però no forçosament gratis. O sigui, si tu entres a una botiga i dius - me regalas esto por favor? T’ho cobraran igualment encara que et contestin que si, que encantats de la vida. | ||
| Repuestico/a | Gordet/a | ||
| Rolo | Cachaco, oseasé de Bogotà. És curiós perquè hi ha bastants paral•lelismes amb les distincions territorials entre regions columbianes i espanyoles. Els costeños són l’equivalent dels andalusos i els cachacos podrien ser els catalans. Encara em falta informació d’altres departamentos que espero visitar algun dia. | ||
| Carretear | Rumbear | Sortir de festa i/o a lligar. L’etimologia colombiana (aplicable a Xile) de la paraula ho diu tot sobre el seu concepte d’aquesta activitat... (Sospir) | |
| Polera | Saco | Jersei | |
| Señor/a? | Resposta habitual corresponent al “que?” quan algú et crida. P.e. - Kiko! – Señor/a? | ||
| Tinto | . Aigua negre amb pretensions de cafè que si no vigiles et serveixen al punt de saturació de sucre. Vull un expresso!!! (que no nespresso, li tinc més aviat mania) | ||
| Tomarla suave | Mamar gayo | ||
| Traquetos | Narcotraficants | ||
| Tractomulas | O simplement mulas, els macrocamions de morro sortit i remolc “vehiculo longo” que es troben a la cúspide de la xarxa trófica dels ecosistemes viaris ja siguin urbans o ferestecs. La jerarquía és: Tractomula: S’ho menja tot. Busos o camions més xics: depenent de la sort poden arribar a depredar una tractomula pero generalment pillen; es mengen tot el que ve a sota. Jeeps: Són capaços d’ingerir qualsevol cosa que no superi la seva estatura, i són una presa que surt una mica cara pels seus depredadors. Cotxes: tenen les de perdre degut a la seva fisiologia dèbil i massa grans per ser prou àgils per compensar la debilitat; s’alimenten amb entrevancs de vehicles de dues rodes i sense problemes d’humanoides o petites bestioles que es creuin al seu camí. Motos: normalment prou àgils com per evitar depredadors, però no sempre ho aconsegueixen, no tenen grans necessitats d’ingerir aliments tot i que no fan un lleig a un peató de tant en tant. Homo Sapiens exercint de peató, pringat per exel•lència és l’antiheroi del melodrama, com no faci la fotosíntesis ho té realment difícil per alimentar-se dels seus superiors. Entre la majoria d’espècies descrites es practica el canibalisme, i moltes vegades són prou estúpids com per acabar morint els dos, o més en cas d’orgia. | ||
| Taco | Trancón | Embús habitualment causat per l’habilitat dels conductors de jugar al tetris a les cruïlles sense semàfors ( o amb ells). | |
| Huevón o güevón | Vindria a ser tio però la fan servir compulsivament juntament amb els seus derivats: Güevaa, güevonar. Pot substituir qualsevol persona, verb, cosa conceible fins al punt de construir una frase únicament amb ells: Y puta güevón, le dije al güevon, no me gëevees más que me tienes chato con la güevaa, cahcai? | ||
| Güevaa | Vaina | Paraula molt polivalent (amb veu de Ruscalleda) que exerceix les funcions de “cosa” però també la trobes com a queixa. Per exemple: - Que vaina, llueve. | |
| Zaragozas | . Frijoles dolços de Barranquilla. Que se sàpiga no tenen res a veure amb la ciutat, tot i que un comitè secret d’experts científics estan seguint el rastre genètic per trobar el primigeni però per no alertar la població de moment ens mantenen en la ignorància, que per alguns és la felicitat, diuen. | ||
| Zorra | També pot tenir el mateix significat pejoratiu contra una dona però es refereix bàsicament als carros tirats per cavall, o a qualsevol tipus de remolc. Diminutiu: Zorrillo. | ||
| Agüevonao | Lerdo | ||
| Al Tiro | Ahorita | Ara mateix, cagant llets. Ni als xilens ni als colombiants te'ls pots creure gaire quan ho diuen, ans al contrari, busca una cadira i si no tens smartphone, un bon llibre, que és més sà (o no). | |
| Betarraga | Curiosa transformació fonètica sorgida d'un basc intentant pronunciar la variant catalana "bleda-rave" de l'hortalissa de nom científic beta vulgaris que normalment coneixem com a remolatxa. | ||
| ¿cachai? | si o no? ho pilles o no? Vale? Ok? No patiu que si aneu a Xile serà lo primer que escolteu per totes bandes, després de cansar-vos de sentir "eres español? Hoshtia tio jhoder!" | ||
| Chancho | Dels que fan oinc oinc i tenen festes al seu honor, on són devorats en tots els seus derivats. | ||
| Chelitas | Pot ser escudo, cristal, Becker... Sens dubte les millors la Cuzqueña i la Lupulus! Cervesa, el ferment d'ordi i llupuls, el millor invent de la humanitat! | ||
| Choclo | Choclo | Blat de moro | |
| Choro | Cosa entretinguda, persona amb carisme | ||
| Chuta! | La pilota no... Vindria a ser com un "hostia puta!" | ||
| CTM | Petxina de ta mare, normalment seguit de ouot! (Concha Tu madre huevón!) | ||
| Copete o trago | Beguda alcohòlica o acte de pendre-la. Ir de copete | ||
| Curado | Com et quedes després d'anar de copete, sense cap mal (i ben taja) | ||
| Cuático | Si els joves estessin doblats al xilè, el Nil diria "es muy cuático huevoneees". Algo molt fort, normalment amb conotacions negatives. Per exemple la física cuática. | ||
| Brígido | Cuático | ||
| Medio | Per algún motiu, quan només tens la meitat d'alguna cosa és molt millor... Medio carrete ayer! Quedamos pa'l pico!. Quan alguna cosa és la hostia. Un sinonim és tremendo | ||
| Mijo | Abreviació de mi hijo que s'utilitza carinyosament no només a la prole sino a qualsevol. | ||
| Mino/a | Mosso/a de bon veure, ben engominat i bestit/da | ||
| Nica | ...gando vindria a continuació. De cap de les maneres! | ||
| Chato | Me tiene chato el smog! Estar-ne fins als collons. | ||
| Paco | Policia. Però no els hi diguis mai a la cara o et deporten. Hi ha discrepàncies sobre l'origen de l'expressió. Des de traducció del quechua "pakus" que vol dir verd, a "Personal A Contrata de Orden y Seguridad" passant per algunes idees més pelegrines | ||
| Filo! | Cap problema, no et preocupis! Per exemple: Ei, que me choqué con tu auto y se quemó, no quedan ni las cenizas. - Filo! | ||
| Frutilla | Fruita petitona i vermella que vé al temps de la calor: maduixes! | ||
| Palta | Palta | Alvocat | |
| Pucha | Pucha | Una altre exclamació traduible com a hostia | |
| Seco | Pilas, o duro | false friend al canto! No estàs deshidratat, és que ets un crack. | |
| Guata | Si menges massa te dolerá la guatita. Panxa | ||
| Guagua | Guaguita | El que surt de la guata després de 9 mesos de gestació si no has anat a Londres. | |
| Pololo/a | Els fans de Age of Empires no confondre amb Wololo! No hi ha sacerdots pel carrer canviant el color de les camises al personal. Vol dir novio/a. | ||
| Raja | la raja! La hostia! com mola! | ||
| Pulento | Cafre, o cutre | ||
| Fome | cutre, dolent | ||
| Expressions | |||
|---|---|---|---|
| Las once | Vamos a tomar once. Es diu a l'hora de verenar, per fer el tè, menjar galetones i fer safreig. L'origen? Molt fàcil: Quantes lletres té Aguardiente? | ||
| Dar Jugo | Quan una persona ralla molt o et toca els collons. | ||
| Sacar la cresta | donar o rebre una pallissa. Sacarse la cresta, quedar malferit. (sovit es fa servir de manera exagerada, no cal que et fotin d'hosties) | ||
| Yo les relaciono | Posar en contacte o presentar dues persones | ||
| Me haces un cruce? | Em pots fer un favor? | ||
| Parar bolas | Prestar atenció, estar al lloro | ||
| Se le fue la paloma | Altrament dit el santo al cielo | ||
| Dar papaya | Posar-se en una situació de vulnerabilitat en la que es puguin aprofitar de tu, estafar-te, etc. |




esta molt bé aquuest recull de paraules de les llegues amb les que esteu i estareu en contacte.
ResponElimina