Balanç d'un any a Santiago

La primera impressió que t’emportes és la d’una ciutat enorme, desestructurada i amb una capa perpètua d’smog que no et deixa veure la cordillera tot i tenir-la a un pam del nas. La segona impressió és la d’una ciutat enorme, desestructurada i amb una capa perpètua d’smog que et fa mocar negre. I la tercera… Es poden anar descobrint raconets prou macos quan el criteri estètic ja t’ha caigut per terra.

Santiago és la suma de moltes comunes (barris) que funcionen d’una manera molt independent entre elles. Això fa que no hi hagi cap organisme que controli la ciutat com a tal i no hi ha una visió estratègica per organitzar els serveis i les vies de comunicació. Intentar agafar el metro en hora punta és un exercici de sadomassoquisme hardcore sinó un intent de suïcidi.

També fa que en funció de la comuna on estiguis tinguis la sensació d’estar al mig de Manhattan, amb el pollot més gran de Latinoamèrica. (Comuna de Las Condes),  al mig del mercat de Barranquilla (La Vega), caminant amb un matamosques per espantar Hipsters com si fossis al mig de Gràcia (Lastarria) o al suburbis més xungos de …. (Puente Alto, recoleta, etc.) Com tot en aquesta vida, es pot apreciar millor amb un mapa, bwahaha. El primer cop d'ull al mapa amb el zoom a tota la ciutat és que tot el què he fet es concentra en un punt, tot i haver fet kilòmetres. Això ratifica dues coses: Que la ciutat és enorme, i que la segregació és demencial i tots els serveis-oci-zones-segures es concentren en un espai molt petit.    

Mostra Llocs d'interès Santiago en un mapa més gran

Però no tot és un drama, al cap i a la fi he aguantat tot un any! Anem a desgloçar una mica la ciutat…

Coses Bones (segons el criteri més que qüestionable del Kiko):

• Santiago és definitivament una ciutat rockera i fins i tot metallera. Té dues emissores dedicades a aquests estils de música: Sonar.fm i Radio Futuro, i per primer cop a la vida he sentit grups com Anathema, Amorphis, Lacuna Coil o Katatonia a la radio. (a part dels ineludibles Metallica, Pearl Jam, Alice in Chains,etc). I en aquests mesos han passat tots els grups citats de gira. I no he anat a cap… snif.
• Tenen una obsessió malaltissa i contagiosa pel Sushi. Trobes locals de sushi per totes bandes i tots tenen delivery. A més fan una cuina fusió de sushi a la xilena amb coses com rotllos de gambetes i philadelphia amb l’arrós embolicat amb alvocat (que aquí n’hi diuen palta).
• Si no t’agrada el Sushi tens una varietat de menjar porqueria a disposició increïble: Completos, sopaipillas, churrascos, etc.
• Un dia de cada 100 es veu la cordillera i és espectacular. Et sents minúscul i això que quan la tens aprop de veritat veus que encara és més enorme.
• És increiblement fàcil colar-se a les micros (busos). La majoria de conductors et deixen pujar sense dir res. Això com a contrapartida dels preus del transport públic i la manca de conceptes com T10. Això si, passen quan els dona la puta gana.
• Tots els parcs tenen trastos per fer exercicis, hiperventilar-se i respirar encara més smog. Perquè són macos i pensen en la salut de la gent. Si, ja ho sé, “i des de quan el Kiko fa exercici, hehehe”. Dons ara si que en faig, elis. (mentidaaaaaaaaa) 
• Aquí quan la gent fa vaga o protesta, ho fa de veritat. Els estudiants universitaris porten anys de mobilitzacions, paros i protestes que deriven en mesos sense classes (cosa dolenta sobretot si vens d'intercanvi per un semestre). I també és habitual trobar-se manifestacions, pancartes i vagues indefinides de treballadors de qualsevol empresa disconformes amb les condicions laborals. D'això en podriem apendre...  

Coses dolentes:

• A part de les citades… Per no dir els Xilens en general direm els Santiaguiños, són gent que parla molt i fa molt poc, i troben absolutament normal fer coses com deixar de venir a la feina sense avisar, arribar una hora o dues tard als llocs (feina inclosa)... Lo de ser el país més europeitzat de Latinoamèrica no sé ben bé d’on ho han tret, o com deuen ser els altres… Francament, en aquest aspecte són casi pitjor que els colombians. I com a societat en si tenen l'autoestima per terra, tots els xilens critiquen els xilens!
• És el país més neoliberal del planeta. És com si després de l'Allende, tot el que siguin polítiques socials, en l'imaginari col·lectiu estigui associat a desordre pre-cop d'estat. Sanitat privada en mans de Isapres, pensions en mans de AFP, educació privada, els recursos naturals més importants del país privatitzats (coure i ara els molt animals venen gel dels glaciars a companyies d’aigua). A part d’altres lleis desastroses com la llei de pesca i la monsanto (aprovada el mateix dia que Xile es classificava al mundial, toma golazo). Com a tastet del que ens espera amb tot el que estan fent PP- CiU te'ls posa bastant per corbata. Però també és veritat que cada cop més sectors de la societat volen un canvi en aquestes polítiques, per algo ha guanyat la Bachelet (ironia).
• L'educació sexual de Xile deixa molt a desitjar: No són gens asidus a utilitzar mètodes anticonceptius i l'abort és ilegal d'una manera molt més restrictiva que el que han fet ara els Pperos, (no hi ha abort terapèutic ni  el contempla en cas de violació, i són responsables penals tant la dona com el metge, al contrari del que passa a Espanya tot i algunes vinyetes que feien circular els de la plataforma antipatriarcado). Però no només és ilegal sinó que parlant amb molta gent suposadament progre, d'esquerres i oberta de ment, es segueix veient com a imoral, assassinat, etc. Resultat, 2+2=4, està ple de parelles moooolt joves amb fills (remarcable la s final de fills). I de dones solteres amb fills que han hagut de deixar els estudis i posar-se a treballar per mantenir-los.

Coses rares:

• Si a algunes ciutats tenen el “pico y placa”, sistema de regulació del transit basat en deixar circular els cotxes amb matrícula acabada en parell uns dies de la setmana i els senars els altres, aquí decideixen complicar-se la vida d’una manera diferent i els carrers canvien de direcció segons els horaris i dies festius o laborals. Flipes.
• En la vida havia vist tants gossos abandonats com a Santiago. Els hi dius hola i et segueixen 4 illes movent la cua. Bona protecció si vas sol de nit: fas quatre carantonyes a un gos i si et descuides acabes amb un exèrcit de guardaespatlles caní.
• No troben gens estrany que un supermercat vengui marques blanques d’un altre.

Dons apa, amb això ja podeu decidir si voleu venir o no. Us aviso que en 4 dies tancaran la frontera als espanyols perquè sóm una plaga. Sembla la segona invasió de sudamèrica això… I d’entre els espanyols (fins que siguem independents, si és que ho som) tres de cada dos són catalans.

Per si algú encara s’ha quedat amb ganes de llegir, un dia de tardor inspirat vaig escriure 4 apunts que poden ser el resum d’un dia qualsevol a Santiago.