48h asseguts

Origen: Cusco

Destí: Tarapoto

Km tram: 2013 km

Km totals: 5192 km

Si vols anar cap al nord des de Cusco, has de passar per Lima. I si vols anar a Lima, pel que es veu has de passar per Nazca. Us convido a obrir el google maps i buscar la ruta ideal entre Cusco i Lima. Veureu que Nazca queda uns 400km més cap al sud, i és precisament per aquest motiu que haviem decidit que no valia la pena anar-hi. Cosa que corroborem quan finalment hi passem amb el bus i l'únic que veiem són uns cartells negres amb lletres blanques assegurant que a l'esplanada del costat de la carretera hi ha els famosos geoglifs misteriosos i ancestrals.

Començant pel començament, situem els nostres dos herois a Cusco després de l'odissea pel Machu Picchu. Per sort a l'hostal ens van guardar les motxilles pesades i després d'una nit de descans anem al terminal de busos a regatejar preus cap a Lima. Consell del viatger: SEMPRE mireu totes les companyies de bus i demaneu els preus a 50 si cal, les diferències poden resultar abismals i casi mai tenen a veure amb la qualitat de servei. En aquest cas concret, passem de 180 soles per persona a 60 gràcies a anar preguntant i a ajuntar-nos amb una parella de xilens que volen fer el mateix trajecte. El bus és nocturn i per tant encara ens queda tot el dia per acabar-nos de despedir de la ciutat colonial dels pixats.

A les 7h de la tarda, amb tots els passatgers a bord i nosaltres a primera fila del pis de dalt, el bus empren el trajecte que ha de durar 20h. I si, senyores i senyors, evidentment que hi ha nens petits amb vòmits i diarrea i una mare que s'hagués hagut de plantejar seriosament l'us de mètodes anticonceptius. I aquest és el moment de fer una altre afirmació taxativa i sense contemplacions:

Els peruans són uns guarros! No només per aquesta mare, que creu que és lo més normal del món canviar el seu fill al seient i deixar totes les tovalloletes d'eixugar-li el cul escampades pel passadis, (després de fotre-li un vol de crits i un parell d'hosties al pobre nen). No només pels pixaners i les escombraries de Cusco... La falta de conciència cívica, de sentiment de propietat dels espais públics i de la consideració per l'entorn és un problema molt serio que han de solucionar.

Vistes panoràmiques des del bus

En fi, us podeu imaginar quantes de les 20 hores són amb plors i violes...   I de cop mirem per la finestra i estem a Nazca que queda a les antípodes d'on hauriem d'estar i encara queden un grapat d'hores. I només para un cop a un restaurant carissim per qui vulgui menjar quan en teoria el menjar ens el donaven al bus... Perquè la segona afirmació taxativa és: Els peruans són mentiders! Aquesta no tant generalitzada però si que aplicable a companyies de bus en general com a mínim, sobretot en qüestió d'horaris. Com podeu notar és un d'aquells dies en que realment et planteges qui collons et manava anar a fer kilómetres per un país desconegut.

I dues hores més tard del previst, quan el sól ja està amagant-se entre els edificis i l'smog (si, tornem a trobar el nostre archienemic que haviem abandonat a Santiago). El fantàstic bus de dos pisos s'atura al terminal de Lima. Una curiositat d'aquesta ciutat és que a part del terminal terrestre de la zona norte, que acull a tots els busos indiscriminadament, al centre cada companyia té el seu propi terminal amb els seus busos. Això fa molt més llarg el procés de negociació per comprar els billets perquè has d'anar passejant avinguda amunt i avall. Així dons, acompanyats dels xilens i de les motxilles, demanem quins van cap a Tarapoto (nosaltres) i quins cap a Pucallpa (els xilens). Aquí ho tenim més pelut per escollir perquè només hi ha dues companyies que facin el trajecte, així que per 10 soles de diferència, decidim permetre'ns el luxe de viatjar en primera classe! Però això haurà d'esperar l'endemà a la tarda, de moment toca buscar hostal i sobretot omplir la panxa.

Hom diria que als voltants d'una estació de busos hauria d'estar ple d'hostals... Hom s'equiboca... Els dos primers on posem els peus són desorbitadament cars i els dos següents resulten estar destinats a activitats que es cobren per hores, no per nits. Finalment trobem un antro prou acceptable i barat on deixar-nos caure morts i anem a sopar a un Chifa, restaurants cutrillos de barreja peruana i xinesa que se suposa que són dels més econòmics. Entre els nens del bus i la noia xilena tenim el cap com un bombo i anem a dormir exhausts. Sort que no hem enllaçat els dos trajectes directament com teniem previst!

Però tot arriba, i l'hora de tornar a pujar al bus també. En comparació és com una suite de luxe però passem un petit moment de pànic al veure que davant nostre, infaliblement, s'asseu un nen. NOOOOO. Per sort resulta ser molt més civilitzat i calladet que els altres.

Aquest cop ens alimenten com deu mana i ens bombardegen amb películes una darrere l'altre seguida de la següent. I entremig videoclips de "Éspíritu Andino". Brutal. No hi ha cosa més glamourosa que un peruà amb vestit tradicional tocant la zampoña amb tota la passió del món amb el titicaca de fons.

Cames adormides, cul cuadrat, torticolis i 25 hores de trajecte més. Hem passat per totes les varietats paisatgístiques que ofereix el pais: Desert de dunes, desert de roca viva, conreus i finalment selva. Des de la sortida de Cusco la temperatura ha anat in crescendo i tenim la lleugera sospita que els gorros que vam comprar d'alpaca estaran un bon temps oblidats al fons de la motxilla. Però tot arriba, i l'hora de baixar finalment de bus també!! Benvinguts a Tarapoto! Un parell de guiris blancs baixen entre una riuada d'autòctons i un estol de mototaxistes se'ls disputen per xuclar-los la sang. A aquestes alçades ja hem aprés a demanar a terceres fonts quan poden costar els trajectes i veiem la caradura que tenen a l'hora de vendre'ns la moto. Al cap de 5 minuts de regatejar, aconseguim anar cap al centre on ens espera Cerelias i l'aventura a la Selva, ejem ejem... No us perdeu el pròxim episodi!