El desert Xilè

Origen: Antofagasta
Destí: Arica
Km tram: 729 km
Km totals: 2102 km

A partir d'un cert punt, el nostre fantastic camioner ens va avisar: "Aquí empieza el desierto de verdad". I era ben cert. Les muntanyes amb matollar sec i restes d'herva cremada que ja consideravem desert, van deixar pas a un paisatge encara més àrid. Muntanyes de roca marrones intercalades de dunes i planicies de sorra. Ni un bri de vida.

La major part d'aquest paisatge desertic ens el passem dormint al bus fins a Arica. Els primers raig de sol de les 6h del matí tenyeixen de daurat més desert. I finalment el Kiko i la Queralt es planten a Arica. Ciutat mitjana de casetes baixes i port pescador. Entaforada en una vall entre les dunes on semblaria que no hi pot haver res.

Vistes des del morro d'Arica

Davant la terminal de busos desenes de petits hostals es disputen els guiris que arriben desprevinguts, tal com nosaltres. Per sort, un bon home caigut del cel, tant guiri o més que nosaltres, (però no tant desprevingut) al veure'ns preguntar preus i demanar-nos quan pretenen cobrar, ens guia cap a l'hostal on ell ha passat la nit, a segona línia de carrerons, sense ni tant sols cartell que indiqui que és un hostal. Resultat: Meitat de preu: 5 lucas per cap la nit.

Port d'Arica amb fauna autóctona i al·lòctona

Ja sense maletes es pot apreciar millor els encants de la ciutat. Una micro ens deixa fins al centre: Carrerons peatonals plens de bars i botiguetes al més pur estil de ciutat de costa atrapaguiris. Casi es podria confondre per cambrils. Un punt d'informació turística ens informa de les possiblitats que tenim per passar el dia: Pujar al morro, un turonet des d'on es domina la ciutat, o passeig amb barqueta a veure llops de mar, i un parell de museus on no anem.

Quan ja baixem del morro una cara coneguda puja esbufegant lleugerament: Un pobre noi que va demanar al camioner si podia pujar amb nosaltres quan ja s'anava fent fosc però que va ser cruelment rebutjat. "Conseguiste llegar!" Encara ens l'anirem trobant al llarg del viatge...

En general, Arica deixa bon gust de boca i ganes de quedar-s'hi una mica més per tenir temps de visitar tot el que té a la vora: Geroglifics tipus lineas de Nazca en miniatura, coves i reserves naturals, etc.