Odissea 2014 a l'espai (Machu Picchu primera part)

Origen: Puno

Destinació: Cusco - Aguas Calientes

Km tram: 627 km

Km totals: 3179 km

Plaza del mercado, Cusco

Cusco és una ciutat colonial, patrimoni de la humanitat, i plena de pixats i bosses d'escombraries estripades pel mig del carrer. Si fos una ciutat suïssa seria una meravella, al ser peruana, té un encant pintoresc. Les cases típiques havien sigut blanques en els seus bells temps, amb els balcons i finestres de fusta pintada de blau. Hi ha un mercat central que és molt més atrapaguiris que la majoria de ciutats i un munt d'esglèsies i places per on passejar, tot ben ple de 3 tipus de gent: Guiris motxilleros, autòctons modernitzats i autòctons tradicionals representats bàsicament per cholitas amb les seves trenetes i faldilles i els seus sacs d'herves i productes indesxifrables. 

Aquesta ciutat que per si sola ja és digna de ser visitada, a més serveix de campament base per un bon grapat de tours a diferents destins incas o naturals, el més famós dels quals i al que ens dirigim: el Machu Picchu!

Si ets un motivat de la vida, a les 6:00h del matí estaràs en peu per anar al terminal de Quillabamba per agafar el bus que surt cap a Sta Maria. Abans has d'haver passat pel ministeri de cultura situat a l'avinguda de la idem a comprar l'entrada pel modic preu de 150 soles amb Huainapicchu inclós.

Només posar els peus al terminal, un munt de lloques cridaneres i gesticuladores et faran la seva dansa nupcial per tal que escullis la seva companyia per sobre de les altres; tu escolliràs la que més t'abelleixi i et convingui. Tot sembla molt correcte, hi ha els horaris de sortides cada mitja hora a totes les companyies, et fan la boleta pel primer que surt a 2 de 8 i encara tens casi una hora per esmorzar algo.

A 3/4 de 9 portaràs una hora i quart parat dins el bus més vell de Perú pregutant-te què estàs fent amb la teva vida. Si tens la cara dura d'anar a queixar-te, et fotran un vol de crits per dir-te que el bus no marxarà fins que no hagin vengut totes les places. Idiosincràcia peruana... 

Per sort, a l'arrencar tot canvia. El trajecte es pot dividir en dos trams. El primer, des de la sortida de Cusco transcorre lleu pendent a munt per endinsar-se en un mosaic de turonets cultivats i retalls de bosc d'eucaliptus on el sol que es filtra entre els núvols afegeix nous entramats. La xatarra va esbufegant i els guiris es tranquil·litzen, dormen o es meravellen del paisatge. El nen asiatic del davant plora i la noia gringa del costat menja galetes. 

Al cap d'unes quantes hores i poblets, parada de rigor per fer la pixaradeta i que les venedores pugin a vendre choclo! choclito con queso! Rocoto relleno! Pancito! I per un error de traducció, el pobre home assiatic somrient, pare del nen que plora, es creu culpable de crear esfondraments a la carretera pel fet de no comprar pa. La Queralt no resisteix la temptació i ens acabem partint una panotxa bullida.

El segon tram és el serio de veritat:

Camí a Aguas Calientes

El bus comença a enfilar amunt fent ziga zagues i l'horitzó es cobreix de muntanyots escarpats encatifats de verd amb el cim perdut entre els nuvols. El bus segueix pujant per entre falgueres, molses i matolls, i segueix pujant saludant parelles d'azes, alguns caball i vaques i fins i tot alguna llamita. I segueix enfilant per paelles sobre penyasegats i ferides obertes de desfalcs antics o recents. Fins atrapar els núvols que semblaven tant lluny, que ens donen la benvinguda deixant caure quatre gotes mandroses. I quan sembla que ja no podem pujar més, seguim pujant! Per donar una idea de les proporcions, multipliqueu la carretera de Puigcerdà per 5 i us hi estareu acostant. I fins i tot aquí dalt, per aquí i per allà trobem senyals de l'obstinació humana per viure allà on no ens demanen amb casetes destartalades i quatre cultius en pendents impossibles.

I per fi, el coll. D'un moment a l'altre tot el que feiem de pujada ho comencem a fer de baixada. L'entapissat verd es torna molt més frondós per no dir selvàtic, amb arbres de formes estrambótiques, canyes de bambú i palmeres plataneres. Els corriols es conten per desenes, reflexant el sol com vetes de plata aflorant de la muntanya, quan en realitat el que fan és esgarrapar-la amb fúria per alimentar el riu de la vall, caudalós i turbulent. 

Aquí els núvols paren emboscades silencioses a mitja vessant per jugar a amagar amb el sol, les muntanyes i fins i tot la carretera. I algun ruixat que no falti...

Enmig de tant paisatge idilic, el nen segueix plorant, la gringa menja patates fregides i el bus para a mitja curva. Esfondrament al canto! "Y nos dieron las diez y las once" Congregació de guiris a primera fila per veure què passa més enllà de la cinta de seguretat, "las doce, la una..." venedores ambulant apareixen del no res amb gaseosas, arroz chaufa i papas rellenas. (Més tard les acusarem de causants de l'esfondrament com a tècnica de màrqueting agresiu). "las dos y las tres..." Congregació de peruans indignats a primera fila per exigir el pas a crits. La policia, 2 pobres agents, casi es veu desbordada. "y desnudos al anochecer nos encontró el derrumbeeee..." Cada mitja hora ens diuen que falta mitja hora i tiro porqué me toca. Ja ens hem endrapat un chaufa i tot. Però sempre surt el sol després de la tempesta, som-hi de cara fins a Santa Maria!!

De la hidroeléctrica a Aguas Calientes a peu seguint la via

Com que ja hem fet coneixences amb una parella de francesos i una altre d'argentins, fem pressió per baixar el preu de la Van fins a la hidroeléctrica. Hem sortit a 3/4 de 9 i quan ens disposem a caminar fins a Aguas Calientes són les 6 de la tarda. Ens queda una hora de sol i la comitiva de guiris desprevinguts inicia l'aventura!

Aquest darrer tram a peu és seguint la via del tren de luxe que va de Cusco a Aguas Calientes pel doble de l'entrada al MachuPicchu. (Segur que tarda menys). És un caminet estret ple de ponts que has de creuar per sobre la via i ple de bassals per fer més entretingut el camí quan se'n va el sol i només un de cada 4 porta llanterna. Nosaltres evidentment som dels que no. La xafugor és monstruosa i els fumadors estan suant tota la nicotina i quitrà des del primer cigarret; els no fumadors suem la cansalada i les toxines del primer biberó. Però la moral és alta i el pas veloç, de 3 hores que ens han dit, en tardem dues fins a plantar-nos al poblet Port Aventura del peu del Machu Picchu. 

El francès torna a fer gala de les seves dots regatejadores per negociar allotjament per tots i acabem dormint per 15 soles cadascun en comptes de 25. Avantatges d'anar en grup. I per celebrar-ho anem a sopar, també regatejant! Tot i així a nosaltres 2 ens sembla carissim pagar 10 soles perquè portem dies alimentant-nos per 3 o 3,5. Al comentar-ho, les altres parelles flipen bastant i asseguren que no han aconseguit menjar mai per menys de 10. No s'han sabut moure gaire... Recordeu: Els mercats i els carrerons fora de la zona guiri són els vostres millors amics!

En fi, moment de posar-se al sobre i somiar amb la cançoneta dels Jaivas, "las alturas del Machu Picchu".