La lletania de les venedores

Origen: Baños de agua Santa

Destinació: Tena - Quito

Km tram: 319 km

Km totals: 7094 km

Armats amb els contactes de dos voluntariats que prometen molt, posem rumb cap a Tena, ciutat no tant turística i sense cap atractiu particular que es troba a mig camí de Quito fent una mica de volta. Per no allargar tant el viatge i no gastar tota la plata pel camí hem renunciat a Coca (Francisco de Orellana) que és el poble més proper al parc nacional de Yasuní, un dels llocs amb més biodiversitat del planeta i com no podia ser menys, el punt ideal on legalitzar prospeccions petroleres per igualar una mica la mitjana amb la resta del planeta, chapeau Correa t'ho has currat un munt. L'excusa és que la comunitat internacional no ha volgunt desembutxacar la pasta necessària per protegir l'espai considerant bons de carboni i totes aquestes porcades mercantilistes. Esperem que si decidim anar-hi més endavant quedi alguna cosa per veure.

Queralt treient-se el fang de la selva a la plaça de Quito

Mentrestant arribem a Tena cap al vespre i la dona que venia al nostre costat al Bus ens aconsella que ens quedem a l'hostal més proper perqué la zona de nit és una mica xunga. Així que agraits, li fem cas i anem al primer que trobem i un cop dins la seguretat de la pieza comprovem per la finestra l'ambientillo que es respira als voltants del Terminal. A les 4h de la matinada un camió aparca al peu de l'hostal, just sota la nostra habitació, i comencen a baixar equivalents de chelitas a l'ecuatoriana amb totes les mercaderies, comentant la jugada, rient i amb la música a tot volum. Quan ja estan totes ben ubicadetes amb el seu aparador de verduretes deuen ser les 5h i un cant agut i desafinat omple els primers respirs de la matinada quan el sol encara està decidint si sortir o no. Moroooooooooooooooooochooooooooooooo!!!!  Moorochoooooooooooooooo!!!! La canso s'anirà repetint durant hores pels carrers sense cap mena de compassió pel personal. Molt més tard descobrirem que es tracta d'una beguda a base de blat de moro blanc bullit amb llet. En aquells moments no ens interessa lo més mínim de qué es tracta, com a molt on pot anar a parar si depén de nosaltres.

La basílica de Quito

El dia passa lentament a l'espera de noticies dels voluntariats. Quan veiem clar que no hi ha manera que contestin i que els encants de la ciutat són limitats, tornem cap al terminal a beure'ns sucs de fruites desconegudes i a comprar passatge cap a Quito, que ens surt a mitja tarda i també arriba a la capital a les tantes (aquí les deu de la nit ja són les tantes).

Capital d'Ecuador al terminal a les 22h. Necessitem carregar piles i menjar alguna cosa de les què ens ofereixen les lloques del patio de comidas, i com que estem al cinquè pi del centre, ens quedem al primer hostal que trobem que té bastanta pinta de llogar habitacions per hores. Per desgràcia el matí seguent cap couchsourfing ha donat senyals de vida i ens toca buscar-nos la idem a algun hostal més ben ubicat. 


Quito és bastant agradable encara que sigui gran. Es respira ambient colonial, la gent no es veu massa estressada i la gran majoria són ben simpatics, i descobrim que la oferta cultural gratuita és molt interessant. I just quan estem comentant que és molt més neta que qualsevol ciutat peruana, una indigent sense complexes s'abaixa els pantalons i ens fot la pixarada davant dels nassos obligant-nos a creuar el carrer per evitar el diluvi universal. Tot i l'accident, prenem nota de la ciutat per si els plans de vida a Bogotá fracassen...