Temps era temps, als voltants de Tarapoto hi havia una selva ufana i frondosa amb moltes plantes i animals que vivien feliços devorant-se els uns als altres. Però eus ací que molta mala gent va pensar que aquell era el lloc ideal per enviar el sotabosc a can pistraus i substituir-lo per plantes de coca per enriquir-se ilicitament. Per tant, van portar les seves eines i es van posar mans a la feina.
Però un cop hi eren posats van seguir pensant. "Si tenim les plantes de coca aquí dalt, és més pràctic pujar quatre bidons d'àcid per fer-ne la PBC que baixar totes les fulles..." I així ho feren. Amb tant mala folla que no contents amb destrossar el sòl amb les plantes, ara també engegaven a la merda l'aigua amb àcids i productes químics per fer la pasterada.
I tanta i tanta pasterada feren que al final ja se'ls veia el llautó i com sempre van acabar intervenint les autoritats. Amb tant mala folla que aquestes implicaven la policia antidrogues Yanqui que no s'està per tonteries. I aquests van pensar: "Si ja vam enviar a pastar fang el Vietnam amb tonelades de Napalm i només 4 hippies van posar el crit al cel, ningú dirà res si ens dediquem a fumigar brutalment kilòmetres de selva per exterminar la coca i 500 espècies més de propina". I així ho feren... I així estem.
 |
| Casa de l'Orlando, ergo centro de recuperación de fauna |
Quan ens van dir que el riu s'havia de creuar 14 vegades (en 3,5km) no ens pensàvem que seria tant literal ni tant profund... Qui no estigui avesat al senderisme aquí es pot perdre fàcilment perquè el camí és bastant ambigu en molts trams. Això, els 20kg de motxilla amb menjar per una setmana i l'aigua, fa que tardem casi 3h en realitzar aquest suposadament curtet trajecte.
Però finalment, la selva s'obre en una clariana davant nostre i allà tenim la caseta amb els monos i l'Orlando, que des del primer segon obre la boca i ja no la tancarà en deu dies! El primer que fa és demanar-nos si hem portat tot el que li havia dit a l'Annita i despotricar quan li diem que no ens ha dit res. Després ens acomodem a la cabanyeta, que per sort compta amb totes les comoditats de la civilització: Té llum (de 6h del matí a 6h de la tarda, 100% natural), aigua corrent (per sobre quan plou i per sota quan no, el riu està a 10m i cada cop que el Kiko va a buscar aigua es posa a xiular involuntariament la cançoneta del libro de la selva), cuina de llenya (en època de pluges perpètuament humida) i matalassos de 5cm per posar dins de la tenda que al moment de ser desplegats rebel·len els seus inquilins habituals: Un escorpí a un, i una aranya a l'altre.
I arriba el moment de les presentacions amb tots els éssers amb qui compartirem la cabanya durant 10 dies!
Però finalment, la selva s'obre en una clariana davant nostre i allà tenim la caseta amb els monos i l'Orlando, que des del primer segon obre la boca i ja no la tancarà en deu dies! El primer que fa és demanar-nos si hem portat tot el que li havia dit a l'Annita i despotricar quan li diem que no ens ha dit res. Després ens acomodem a la cabanyeta, que per sort compta amb totes les comoditats de la civilització: Té llum (de 6h del matí a 6h de la tarda, 100% natural), aigua corrent (per sobre quan plou i per sota quan no, el riu està a 10m i cada cop que el Kiko va a buscar aigua es posa a xiular involuntariament la cançoneta del libro de la selva), cuina de llenya (en època de pluges perpètuament humida) i matalassos de 5cm per posar dins de la tenda que al moment de ser desplegats rebel·len els seus inquilins habituals: Un escorpí a un, i una aranya a l'altre.
I arriba el moment de les presentacions amb tots els éssers amb qui compartirem la cabanya durant 10 dies!
- (1) Jacinto, (2) Francisco, (3) Chico, (4) Cucho, (5) Chiquilino, (6) Carolina i (7) Tino. Són els 7 machins negros (cebus Apella) en llibertat condicional a l'espera de fer reformes a la casa i adequar els espais per tal que no hi puguin interferir. Mentrestant s'han de conformar amb un parell d'arbres cadascú per tal que no ho destrossin tot. Quan plou i a la nit, tenen cadascun un niuet per aixoplugar-se.
- (8) Nico, la coatí (nausa nausa) d'ullals tallats però reafilats, com constatarem.
- (9) Yuronono el mono blanc. L'únic que està lliure i que es dedica a robar tot el que deixes desprotegit.
- (10) Titi, aquesta ens hem d'esperar a la nit perquè és una Chozna (Potus flavus) nocturna.
- (11) Ratolinet de ventre blanc, també nocturn.
- (12) Pereques, quatre frailecitos (saimiri sciureus) endiablats que a la que et descuides se't passegen per sobre sense cap complexe.
- (13) La Mosha i la Moshita, les dues sajinos (Pecari Tajacu) privilegiades que poden entrar al recinte. La primera per vella, va ser la primera que va adquirir i ara té 12 anys, i la segona és una filla seva que té la pota ferida i no pot seguir la manada salvatge quan se'n va de festa.
- (14) Tasha i bebes, la recent mare sajino amb els dos cadellets també tenen alguns privilegis però no entrar a la casa perquè es baralla amb l'Oso i el pot fer papilla.
- (15) Oso, el gos que es passa el dia dormint perquè tampoc pot fer massa cosa.
- (16) Cesar i (17) Miriam, dues tortugues de terra que són presa fàcil pel divertiment de Francisco.
La rutina de cada dia al "centre" és llevar-se a les 6h del matí amb la veu de l'Orlando dient bon dia a tots els animalons, encendre el foc, ventar el foc, anar a buscar aigua, fer el cafetó, preparar arrós sec i mingado, fer l'esmorzar, donar menjar als monos i a la Nico (arrós amb pastanaga rallada) i mingado salat pels sajinos, ventar el foc, fer el dinar, tallar llenya, dinar, ventar el foc, anar a buscar més aigua, estona de relax amb l'Orlando explicant històries, donar menjar als monos i a la Nico (mingado amb llet en pols i sucre) i mingado salat pels sajinos, ventar el foc, tallar més llenya, anar-se a banyar al riu, entrar els monos a les gàbies, ventar el foc, fer el sopar, sopar, es pon el sol, escoltar més històries de l'Orlando on és l'heroi que salva el vaixell del naufragi o on es baralla amb el seu arxienemic Feliciano de Flora i Fauna, l'altre associació que treballa a la zona i com descobrim, els que no ens van deixar passar amb l'excusa que els papers no estaven en ordre. I finalment, una avena amb xocolata per anar a dormir amb la radio encesa amb les noticies i programes de psicoanàlisis telefònic on casi fan admetre als oients que són pedòfils enamorats de la seva mare.
L'Orlando a més s'aixeca dos o tres cops durant la nit per donar una volta per fora i comprovar que tot està en ordre.
 |
| la Tasha amb els dos bebes |
La manada de sajinos s'ha format a partir d'una parella que va introduir l'Orlando (amb la Mosha) i alguns salvatges que quedaven. Poc a poc han anat criant i els joves migren a formar les seves manades deixant el nucli dur d'aquesta a la zona. La interferència de l'Orlando és mínima, només un suplement alimentari a base d'arròs (mingado) perquè segueixin apareixent pel centre i es puguin monitorejar. Sort que no hi ha l'Obèlix perquè l'Orlando assegura que la seva carn és boníssima i el pernil fumat exel·lent. No sé a quants serstecis la dotzena surten. Ara el repte és aconseguir posar un gps a la femella alfa per saber on va la manada els dies o les hores que es passa deambulant.
D'altres animals també n'ha alliberat un munt, sobretot monos. I això és un fet que posa en entredit la teoria de tots el científics, tècnics i enginyers que asseguren que els animals en captiveri mai es tornen a aclimatar al seu hàbitat natural. Si es reintrodueix paulatinament i de forma controlada, acaba imposant-se l'instint i l'animal s'espabila pel seu compte.
Queda molt per escriure perquè han sigut dies molt intensos però no es pot explicar tot en un post. Alguna coseta més ja quedarà explicada més endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada